abragar

Retour 

1. v. intr.

'suppurer'

DonPrM 1548: abracs – ad saniem venias

RecAuchCorrRecMéd 240,26: Aga d'oly d'oliva… e meta ne sobre lo mal am un drap lini caudet, e fara lo abraguar.

RecChantCorrRecMéd 357,28: De fuelhas d'ortigas e sal / fay t'en emplastre que mot val / car los floronx fa abragar

2. v. tr. dir.

'amener à suppuration'

RecAuchCorrRecMéd 239,3: Per abragar glandolhas, ajas la raysit de la malviscle…

3. v. pr.

'suppurer'

RecAuchCorrRecMéd 240,23: A persona que aga deguna porssinassa ho naysedura sobre ssy, prengua so dejutz escritz, se no se volia abraguar.